Un dia, tot mirant el documental de Netflix On Yoga: The Architecture of Peace del fotògraf Michael O’Neill  que us recomano que el mireu, em vaig donar compte que jo també utilitzaba la fotografia macro com a acte de meditació.

L’autor del reportatge, degut també a un problema de salut, aconsegueix millorar de la seva malaltia gràcies a la meditació, la qual actúa directament sobre el sistema nerviós.
Segons la Wiquipèdia, la definició de meditació és la següent:

La meditació descriu la pràctica d’un estat d’atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l’estat de concentració. L’objectiu principal de la meditació pot ser viure-la com a experiència, més típic en la meditació oriental, o més aviat posant l’accent en el contingut d’aquesta, més propi en general de la meditació occidental.

Flor seca

La fotografia macro requereix de molta concentració, atenció, silenci… 

Quan col.loco la càmera davant d’una flor necessito aquest silenci, concentració, buidar el cap de pensaments….si ho aconsegueixo, segur trobo una imatge que m’omple.

Aquest ritual diari, em relaxa el sistema nerviós, talment com si anés a una sessió de ioga .

Finalment , al acabar el dia, recullo la imatge que més m’ha omplert i l’acompanyo d’un pensament que sempre té a veure amb alguna cosa que hagi passat a la meva vida diària.

Trobar un espai diari per repassar i reconduir les emocions del dia, també us el recomanaria com a exercici . I dir que no tenim temps no és excusa, temps n’hi ha, només cal decidir com l’omplim.

Pensament del dia

Les flors me les ha regalat una amiga https://www.instagram.com/amaya_mc/  i el pensament que l’acompanya és fruit d’una llarga conversa amb una persona molt estimada de la meva familia.