Els darrers mesos he sofert la pèrdua de tres amics, dues amigues i un amic.
No amics qualsevol, si no d’aquells que quan marxen s’enduen una part
de la teva ànima.

Però aquest dolor creix quan comparteixes el dolor dels seus familiars més directes, dóna, fills, pares, germans, amics més propers…

Aquest dolor et desperta els teus propis dolors, els de les teves pèrdues més personals, més directes.

I vius submergit en un mar enbogit  d’emocions a vegades de mal navegar.

A les nits davant el meu ordinador sovint amb els ulls entelats de llàgrimes que volen vessar, deixo fluir tota la tristesa que em trasbalsa i començo a passejar per les meves flors, intentant buscar la que doni un tomb als meus sentiments , deixo que em transmetin coses
positives i la deixo a punt per cada matí enviar a un grup d’amics personals o compartir a les xarxes, amb l’ànim de tenir forces per seguir endavant amb el cap ben alt, el somriure posat i l’agraïment de
què un nou diu ens ofereix la seva albada.

Em repeteixo a mi i intento transmetre-ho als seus familiars més directes,
que hem tingut molta sort d’haver-los tingut a les nostres vides,que hem d’estar contents per haver compartit amb ells , que marxen i ens deien el cor ple de bons records, millors vivències i molt d’amor.

Que no és un adéu, si no un fins aviat.

I cada dia tinc més clar, que trobar la bellesa en aquests petits mons que ens ofereix la natura, és la millor teràpia i la millor manera desobreviure feliç.

Que la vida és plena de colors, de bons amics que et consolen i a qui consolar, d’una petita princesa que em fa veure el dia ple d’estrelles brillants, d’una gran afició compartida amb sortides plenes de gran
somriures i millors esmorzars,  de cafetons calents o dolces infusions compartides, de moltes abraçades intenses i de veritat. en definitiva.
de PETITS GRANS MOMENTS que cal aprofitar i saborejar.

A les meves flors i a tots vosaltres que teniu la amabilitat de mirar-les cada dia , MOLTES GRÀCIES, de tot cor