El divendres passat vaig assistir a l’exposició de la Marta Pascual i Callum la seva parella.

Mentre anava mirant les fotografies i llegint els escrits que els acompanyaven , les emocions anaven sortint a flor de pell. De sobte, i quasi al acabar l’exposició, la meva mirada es va creuar amb la d’un nen i allà es va fer certa la frase de MacCurry….la seva ànima havia sortit a la llum.

Imatges com aquesta no s’aconsegueixen si no has conviscut amb aquestes persones i a més, t’has guanyat la seva complicitat.

La Marta i la seva parella son joves, d’aspecte fràgil i molt dolç. De parlar suau, amb un somriure a la cara i molta tendresa quan agraeixen la teva visita, que crec que son difícils de trobar avui dia en un món com el que vivim.

El seu pare, l’Agustí , soci de l’agrupació fotogràfica de Salt , ha recollit tot el viatge i els milers de fotografies en un llibre que ja friso per tenir a les meves mans i poder gaudir metre a metre  del viatge i de cadascuna de les vivències que han viscut.

Els hi vull donar les gràcies per haver-me emocionat tant amb les seves imatges. Des de la darrera exposició que MacCurry va fer a Girona i la de Cristina García Rodero, Terra de somnis  que va estar exposada a la Caixa, no m’havia tornat a emocionar d’aquesta manera.

Us deixo uns quants links on hi trobareu més informació.

https://twitter.com/MartaPascual3?lang=ca

 

https://www.diaridegirona.cat/dominical/2018/04/05/marta-pascual-gironina-australia/905805.html

https://www.girona.cat/adminwebs/docs/m/a/marta-pasqual_b.pdf